Claudine Galea va escriure “Al Borde” després d’observar una fotografia publicada en el Washington post al 2004 i una frase del poeta francès Dominique Fourcade: “Sóc aquesta corretja en realitat”. Aquesta foto representa una dona soldat-americana aguantant amb una corretja a un presoner iraquià a la presó d’Abu Graib. A través d’aquesta obra, Galea analitza la naturalesa humana en profunditat, mostra que l’inhumà forma part de l’humà, que l’innacceptable o l’inconcebible des de la ética o la moral és intrínsec a l’ésser.

El monòleg és sens dubte, un dels textos més pertorbadors, arriscats i intel·ligents de principis del segle XXI. “Al Borde” és un vertigen sensorial i intel·lectual, tocant allò íntim amb la més absoluta precisió i força, deixant a l’espectador davant de les seves pròpies imatges.