Radu porta una vida solitària i estèril. Una entrevista per a una nova feina li fa esperar que les coses millorin i que pugui sortir de la depressió, però després de les proves mèdiques obligatòries s’assabenta que només li queden uns mesos de vida. Se’n va de casa i, després de setmanes de conduir sense direcció, arriba esgotat a un poble. Un vell, Nea Pavel, el porta a casa seva i en Radu decideix quedar-se. Però pot ignorar el que li espera?

El guió, escrit pel mateix Sofronea, flueix amb naturalitat encara que fa un eslàlom constant entre la terrible situació del protagonista, la pau diàfana que troba al poble, les denses vivències de l’enginyer i l’aparent placidesa de Pavel o de la seva neboda. Els personatges conviuen i són mal·leables, les seves vides s’entreteixien i s’entrellacen de manera sinuosa fins que el desorientat troba la seva brúixola, el reconciliat amb ell mateix nea Pavel torna a trobar la seva ràbia i decepció, i Ana abandona la seva calma i resignació i revela la seva passió. 

Radu fuig d’ell mateix, fuig del seu passat i fuig de la gent. Nea Pavel i Ana són els mateixos que els que fugen van deixar enrere. L’amabilitat d’en Pavel i la bellesa de l’Ana fan que en Radu es descobreixi i entengui com és realment la vida i per què val la pena viure-la. Hi haurà una recuperació d’equilibri dels tres personatges o no? Potser sí potser no.

“Cautatorul de vant” va rebre, el març de 2022, el premi FIPRESCI ” pel domini de la reflexió sobre l’existència humana i per la manera en què utilitza el llenguatge cinematogràfic per revelar la bellesa de la natura i la vida quotidiana”, dins del Festival Internacional de Cinema de Sofia. El Premi FIPRESCI és atorgat per la Federació Internacional de Crítics de Cinema.

En francès amb subtítols en romanès