La història dels avis de l’autor, morts a Auschwitz, serveix per reconstruir l’Europa convulsa de la primera meitat del segle XX. Xerrada moderada per l’escriptora i crítica literària Marta Rebón.
Aquest llibre narra la recerca de dos fantasmes: els avis a qui l’autor no va arribar a conèixer. En aquesta recerca, es rescaten cartes i documents, es recullen testimonis de persones que els van conèixer, s’indaga en arxius i biblioteques… De tot plegat n’emergeix el retrat de dos personatges de carn i os, i també d’un període molt convuls de la història europea, sacsejada per les dues guerres mundials, l’estalinisme, el nazisme i l’Holocaust.
En aquest marc, víctimes anònimes de la història que tot ho esclafa, sorgeixen els fantasmes d’aquest llibre, els avis d’Ivan Jablonka: jueus polonesos, ell tapisser, ella costurera, militants comunistes que van patir persecució i captivitat, van haver de fugir a França, van tenir-hi dos fills –un dels quals, el pare de l’autor– i van ser deportats a Auschwitz arran de l’ocupació, on se’n perd la pista i sorgeixen algunes hipòtesis sobre el que hi van viure, tot i que sobre el final no hi ha cap dubte.
«Un investigació que es llegeix com una obra literària, viva i humana»
Claire Devarrieux, Libération
Ivan Jablonka (París, 1973) es profesor de Historia en la Universidad París XIII y codirector de la colección «La République des Idées» de la Ivan Jablonka (París, 1973) és professor d’Història a la Universitat París XIII i codirector de la col·lecció «La République des Idées» de l’editorial Seuil. Entre els seus llibres, destaquen Laëtitia o la fi dels homes (Premi Le Monde, Premi Médicis, Prix des Prix 2016): «Obra mestra. És un dels llibres més commovedors que he llegit i el seu impacte m’acompanyarà per sempre» (Jordi Amat, La Vanguardia); «Un llibre tan apassionant com colpidor» (Jordi Puntí, El Periódico); Una casa amb rodes: «L’autor fa un tomb lluminós: recull els estius de la infantesa en autocaravana però també un estil de vida i societat desapareguts» (Anna Ballbona, Ara); «El llibre parla de nosaltres. Dels nostres orígens. De la cadena generacional de la qual formem part» (Jordi Amat, La Vanguardia); Des hommes justes i Le Corps des autres. Ara recuperem la seva primera gran obra, Història dels avis que no vaig tenir, guardonat el 2012 amb el Premi del Senat francès per a llibres d’història, el Premi Guizot de l’Acadèmia Francesa i el Premi Augustin Thierry.
