Fantasia nocturna per a dues actrius, un músic i uns quants monstres
Espectacle infantil i familiar en francès amb subtítols en català a partir de 6 anys
«Mai m’oblido que m’adreço a infants, és a dir, a persones que estan creixent, descobrint, formant-se, brotant com arbres, afrontant obstacles i dificultats. L’eix principal de la vida d’un nen és el de conquerir la seva pròpia vida.»
Claude Ponti
SINOPSI
Dos infants tenen permís per passar una nit al jardí, dins la tenda. Però dormir no és tan fàcil. Per començar, la nit és molt fosca, i a més a més hi ha sorolls molt estranys.
I si a fora hi ha un monstre?
Els infants tenen por. I què poden fer perquè la por se’n vagi? Transformar-la en una formidable tipderiurada!
La Tenda de Claude Ponti és una obra de teatre familiar inèdita d’un dels autors/il·lustradors de literatura infantil més rellevants de França. L’autor ha publicat més de 80 llibres, venuts a milions d’exemplars. Un espectacle on escenografia, música acusmàtica en directe i projecció de vídeo mapping embolcallen el públic per una aventura viva i singular.
Apoderament de la infància en el seu propi creixement
Qui no ha jugat, de petit, a fer-se por amb els amics, germans i germanes? Qui no ha aclucat els ulls i no s’ha amagat a sota de les mantes en sentir el més petit soroll? En Claude Ponti ens recorda que els monstres existeixen de debò, amb formes diverses i diferents rostres. És un fet! Però també ens ensenya que un nen pot tenir autoritat sobre el “monstre pelut i dolent”. Les pors de la infància són eixos importants de la construcció del jo, quan les vencem, ens fan avançar pel camí de la vida, construint l’adult que acabem sent; i en Claude
Ponti, que fa servir magistralment aquests esglais, ho sap molt bé. Quan ens fem grans oblidem tot sovint que els obstacles que la vida ens posa pel camí són, en la seva majoria, pura i simplement, monstres, petits o grans monstres que hem d’entabanar i que després hem de pair.
La tenda aborda la temàtica de la por des del punt de vista dels infants, des de la seva capacitat a créixer i a afrontar sols les seves pors: dos infants juguen a espantar-se i, d’aquesta manera, aprenen a desdramatitzar, a desmantellar-les, desxifrar-les i amansir-les. Claude Ponti reivindica en la seva obra l’apoderament total de l’infant en l’acte de créixer i esdevenir un individu «fet i dret».
A fi de poder abordar en la seva totalitat la temàtica de la por, la posada en escena desenvolupa fortament l’univers visual i sonor: escenografia, vídeo i música en temps real treballen plegats per fer tangible l’univers exuberant de l’obra i per incloure el conjunt dels espectadors en l’aventura. Fer por i fer riure a la vegada, vet aquí l’eix del nostre treball: ensenyar la imaginació sense límits de les criatures, que d’un no res en fan tot un món.
