Evento en francés

La primavera de poesia contemporània a l’Institut amb Christine Guinard, Núria Esponellà i Puiggermanal, Carles M. Sanuy i Bescós, Nati Soler i Alcaide i François-Michel Durazzo.

En col·laboració amb la revista Bacchanales

Presentació Christine Guinard

Primer part: entrevista amb Christine Guinard seguida d’una lectura de l’obra Vous étiez un monde (Gallimard, 2023).

Christine Guinard

Després de cursar estudis de literatura, filosofia de l’art i música, Christine Guinard és catedràtica en lletres, imparteix classes de francès, FLE, llatí i grec. Traductora, músic, videasta, ha publicat poemes en nombroses revistes literàries des del 2007 i col·labora en obres col·lectives. També participa en nombrosos festivals a França, Bèlgica i altres llocs, i en creacions col·lectives, com la Traversée des éléments, Danza Duende al teatre El 140 en el marc del Festival Maelström i és poeta associada a l’Espai Andrée Chedid el 2023-2024.Obra poética :Si je pars comme un feu (“Si surto com un foc”), ed. l’Arbre à paroles, 2016; En surface (“A la superfície”), ed. Éléments de langage, 2017; Des corps transitoires (“cossos transitoris”) ed. Mémoire vivante, 2017; Il y a un soir, il y a un matin (“Hi ha un vespre, hi ha un matí”) revista Ce qui reste ; Time Lapse, Corridor Éléphant ; Sténopé, Autour de B. (“Sténopé, al voltant de B.”); Ils passent et nous pensent (“Passen i ens pensen”), ed. Unicité; Vous étiez un monde (“Éreu un món”), Gallimard, 2023. De vegades s’acompanya de fotografies i les seves investigacions sovint exploren la circulació entre text, imatge i so, com en el tríptic Mnemosyne(s) – videoinstal·lació creada a Le 140 de París, emesa a Bèlgica i França, i en la sèrie de videopoemes creats entre 2020 i 2022. Des del 2021, forma part del jurat del Premi de la 2n Novel·la Alain Spiess.

Segona part: presentació de la revista Bacchanales per François-Michel Durazzo, traductor i curador del numero

Enfin libres ! n°69 de la revue Bacchanales : Oferir al lector francès 25 noves veus catalanes entre les quals la del també pintor Pere Font, tal és l’ambició d’aquest número de Bacchanales. 25 veus dels poetes actuals, cap de les quals fins ara traduïda al francès, malgrat el reconeixement que gaudeixen a terres catalanes. 25 veus entre prop de 2000, des de l’Edat Mitjana, Ramon Llull i Ausiàs March, a la cruïlla de les més variades influències: les procedents de llengües veïnes: castellà, francès, italià, occità, essencialment, i també del món anglosaxó, incloses les tradicions orientals, àrabs i japoneses. Els ecos del món hi xoquen, donant sentit ple a aquestes paraules del poeta portuguès Miguel Torga: “O universal é o local sem muros” (Diário XV, 1990): L’universal és, òbviament, el local sense murs. Arrelament i obertura. Res és més català que aquesta aspiració dels pobles de ser ells mateixos, en diàleg amb un altre lloc, de fer sonar aquesta lira que és llengua, tocar una partitura antiga i, alhora, cada cop més moderna. Tanmateix, aquestes 25 veus de poetes reconeguts pels seus companys, tots nascuts abans de 1960, autores d’una obra rica i diversa, també es distingeixen pel seu caràcter reivindicatiu d’una nova llibertat, per una frescor inèdita i sovint inconformista. Com que cap d’ells va ser educat a l’escola en català, van haver d’esperar la fi del franquisme, quan es va recuperar la llibertat, per parlar, escriure i publicar en català sense restriccions. Per fi lliures!

François-Michel Durazzo (Paris, 1956) és un poeta de parla corsa i traductor de llengües romàniques (castellà, català, gallec, italià, occità, portuguès, cors), i també de grec i turc. Ha traduït al voltant d’un centenar d’obres (novel·les, contes, poemaris) al francès, i també a altres llengües (català, cors, espanyol, italià). Es dedica principalment a la literatura catalana, i en particular a les obres poètiques completes de Jaume Pont i d’Antònia Vicens, així com les novel·les de Miquel de Palol.Premis: El 2014 va rebre el Premi de Traducció Poètica Alain Bosquet per la seva traducció del grec Figure de l’absence / Σχήμα της απουσίας de Yannis Ritsos (Myriam Solal editor); el 2020 el Premi de Traducció Laure-Bataillon per Le Testament d’Alceste / El Testament d’Alcestis de Miquel de Palol (Zulma); el juny de 2023, Miroir de nuit profonde / Mirall de negra nit de Jaume Pont va rebre el Premi Mallarmé Estranger, i Cette mince ligne de partage / Esta delgada separación de la mexicana Silvia Eugenia Castillero va acconseguir la “Menció Especial” del jurat del Premi de Poesia del Pen Club.

Tercera part: presentació i lectures bilingües per Christine Guinard dels tres poetes catalans que ha traduït per “Per fi lliures!”

Jordi Cervera i Nogués (Reus, 1959) és periodista i novel·lista, a més de poeta. Una ciutat, un animal, o tots dos (“Borda la ciutat com un gos cansat”), poden ser els motius que canalitzen l’impuls poètic de l’autor. La seva poesia sovint és saturada d’imatges superposades que el lector pot esprémer per destil·lar els significats. Una poètica que busca el pes específic, agut de les paraules, que s’uneixen per dur a terme la dissecció emocional de la realitat que ens envolta.

Obra poètica : Pintallavis (ed, El Mèdol, Tarragona 1991,) ; Fluix Fluid (Servei de Publicacions de la UAB, Bellaterra 2001) ; Atzavara (ed. Arola, Tarragona 2003) ; Butte (ed. Meteora, Barcelona 2004) ; Noli me tangere (ed. Arola, Tarragona 2004) ; Talaiot (ed. del Salobre, Pollença 2005) ; Metrònom (ed. Cossetània, Valls 2005) ; Tanta xerrameca cansa (Pagès Editors, Lleida 2007) ; 2009) ; A Laura, potser (ed. Témenos, Barcelona 2010) ; Botànic (ed. La torre degli Arabeschi, Angera, Itàlia 2010) ; Memòria Banal (ed. El pont del Petroli, Badalona 2013) ; Ciutat(ed. Viena, Barcelona 2014) ; A mala mort (ed. Emboscall, Vic 2015) ; Vegetals (ed. Tèmenos, Barcelona 2015) ; Amb regust de pintallavis (ed. Arola, Tarragona 2016) ; Menú de degustació (ed. de Saldonar, Barcelona 2016) ; L’animal que habita en les ciutats inexistents(ed. Curbet, Girona 2018).

Carles M. Sanuy i Bescós (Balaguer, 1959). Poeta, periodista i activista cultural, és autor d’una desena de llibres i plaquetes. Ha col·laborat, en l’àmbit de les arts plàstiques amb Benet Rossell i Josep Guinovart, i amb Carles Santos, Toti Soler i la Companyia Elèctrica Dharma en l’àmbit musical. La seva obra s’interessa sovint pel lloc, considerat tant com un espai físic com un equivalent metafòric del poema. Obra poètica Història circular (ed. Columna, Barcelona 1985) ; El vast desert (ed. Subcutànies, Barcelona 1991) ; Els jardins d’Al Balaqí (Columna, Barcelona 1997) ; De les llacunes ermes (ed. Curbet, Girona 2007) ; Les ciutats i els homes (LaBreu, Barcelona 2009) ; La condició lítia (ed. AdiA, Calonge, Santanyí, 2017) ; L’ordre de les coses (ed. El Gall Editor, Pollença, Mallorca 2018) ; El llum del cartògraf (ed. Galés, Partena, València, 2022).

Nati Soler y Alcaide (Llorenç del Penedès, 1959) és membre actiu del grup multidisciplinar Art Polièdric. Diu la poeta: “En aquest cos hi ha dues vides, / la de les mans feineres / i la del pensament rebec”. Aquesta podria ser la síntesi de la seva obra.

Obra poètica Apunts de Praga (ed. Ajuntament de la Vila de Sallent, Sallent 2001) ; Les dents del gat (ed.Viena, Barcelona 2004) ; Quan la figuera és assotada pel vent (ed. Aguaclara, Alacant – 2005) ; Poemes de pedra seca (ed. Cossetània, Valls 2006) ; Furgar el rusc (ed. Emboscall, Vic 2008) ; La pedra d’aquesta casa (ed. La Comarcal, Argentona 2009) ; La casa amb set butxaques (ed. Pagès, Lleida 2009) ; Les dents de la pluja (ed. Bromera, Alzira 2011) ; La lentitud del ramat (ed. Pagès, Lleida 2015) ; Paraula, XXII Certamen Nacional de Poesia Adolfo Utor Acevedo 2017 (ed. La Casa de Andalusia, Dènia, 2018) ; Cadells de gat (ed. Ònix, Barcelona 2020); Motor de sang (ed. Onada, Benicarló 2021), Baix continu, en col·l. amb Zoraida Burgos i Laura López Granell (ed. Arbar, La Vall de Santa Creu 2022); Ens n’hem sortit? en col·lab amb Olga Xirinacs i Mireia Juanola, sobre pintures de Joan Descals (ed. Ònix, Barcelona 2023).