«Doctorat Picasso: Picasso i el surrealisme»

Públic: Públic general i especialitzat

Dies: 14 i 15 d’octubre de 2024

Horaris: De 17:00 h a 20:00 h

Idioma: Català, castellà i francès

Lloc: sala d’actes del Museu Picasso

Durada: 2 dies

Preu: gratuït

Aforament: Aforament limitat

Aquest seminari és el punt de partida i la inauguració del curs acadèmic 24-25 del Doctorat Picasso, dedicat a la relació de Picasso amb el surrealisme. El surrealisme, que encara gaudeix de plena actualitat, es va definir primer com un mètode. Articulava el corrent de pensament que es va formar al voltant del poeta André Breton (1896-1966) i que, a través d’un grup d’artistes, cineastes, poetes i escriptors que es va anar renovant al llarg dels anys, va inventar una nova manera de representar el món.

PROGRAMA

Dilluns, 14 d’octubre

17.00 h Benvinguda i inauguració del seminari a càrrec d’Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso.

17.30 h Jordi Ibáñez. La temible anarquia dels desigs. Un comentari del Manifest surrealista de 1924.

No es pot entendre el surrealisme sense tenir en compte l’evolució que va del Manifest de 1924 al de 1929 i totes les crisis —no solament de relacions personals, sinó sobretot de compromís polític i de camp d’acció— que agiten i electrifiquen el moviment fins ben entrats els anys trenta. I tanmateix, una lectura atenta del primer Manifest permet comprendre com tot estava preparat i en embrió en la mateixa revolta i radicalització dels desigs plantejada el 1924.

Jordi Ibáñez és professor del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i escriptor.

Conferència en català.

18.15 h Georges Sebbag. Del Poisson soluble al Manifest surrealista

Sense els set quaderns Poisson soluble (Peix soluble), el Manifest surrealista mai no hauria vist la llum. Els texts automàtics i els poemes collage extrets dels diaris i datats entre el 16 de març i l’11 de maig de 1924 ja contenen l’essència del segell surrealista i són aquests set quaderns els que portaren André Breton a interrogar-se sobre la naturalesa i la gènesi del seu moviment quan, entre juny i juliol, va escriure un «Prefaci» o «Introducció» que va acabar per convertir-se en un prefaci o introducció al surrealisme, o un estudi del surrealisme. El setembre, a la fase final de les proves corregides de Poisson soluble, va fer seu el títol de «Manifest del surrealisme» i se’n va fer ressò en diverses proposicions que apareixien als quaderns. Això queda particularment palès en el cas de tres nocions amb connotacions tècniques i científiques: «aparell de gravació», «temps sense fils» i «raig invisible». L’experiència col·lectiva de la primavera de 1924 continuarà repercutint al llarg de la història del moviment surrealista.

Georges Sebbag és escriptor, doctor en Filosofia i historiador del surrealisme.

Conferència en francès. Servei de traducció simultània.

19.00 h Pausa

19.15 h Ana Puyol Loscertales. Anarquistes, estrangers, genis. Picasso segons Man Ray.

Les convergències manifestes entre Picasso i Man Ray es localitzen en la distància, en el tràfec de documents, informacions i obres artístiques que circulaven entre Europa i els Estats Units. No obstant això, les connexions entre tots dos creadors s’estenen a parcel·les com l’educativa, ideològica, biogràfica, estètica o social, reveladores pel que fa a l’art i el pensament. A partir de la seva anàlisi, s’evidencia que existeix, entre el representant més notori del cubisme i el pioner del Dadà novaiorquès, un discurs mut que articula línies essencials per a escriure la història de les arts, de la imatge i la cultura.

Ana Puyol Loscertales és doctora en Història de l’Art, docent a universitats, autora i comunicadora.

Conferència en castellà.

**********

Dimarts 15 d’octubre (centenari de la publicació del Manifest surrealista)

17.30 h Monique Sebbag. Simone Breton i la invenció del Surrealisme

Tzara arriba a París el gener de 1920: Per fi Dadà a París! Les protestes se succeeixen, Breton i els seus amics exasperen el públic fins a l’extenuació, Tzara porta la provocació al límit i Dadà es fa famós. Quan André Breton es troba amb Simone Kahn a finals de juny de 1920, ella li diu, amb coneixement de causa: «Jo no soc dadaista». Sorprès, Breton, intrigat i interessat per l’aplom de la jove, es limita a respondre: «Jo tampoc», contra tota evidència. És que potser ja l’esgotava l’escàndol per l’escàndol, tal com el practicava Tzara? Breton esperava que aquesta negació radical fes possible una renovació espiritual total. Va poder comptar amb Kahn, amb la qual es va casar el setembre de 1921 i al costat de qui va convertir la rue Fontaine, 42 en el bressol del surrealisme. Kahn va participar en gran manera en la frenètica activitat de 1924 que va culminar en el Manifest surrealista, va secundar sense reserves Breton fins a la seva separació i va honrar el surrealisme fins als seus últims dies.

Monique Sebbag és llicenciada en Filosofia i historiadora de l’art.

Conferència en francès.Servei de traducció simultània.

18.15 h Victoria Cirlot. Mística i surrealisme

Hi ha molts aspectes que el surrealisme comparteix amb el fenomen místic tal com el coneixem en la cultura europea, des de Dionisi Areopagita fins a la Il·lustració. La dificultat de l’Església per incorporar els místics dins de la seva ortodòxia religiosa és demostrativa del caràcter radical i nou d’aquest fenomen. La conferència se centrarà especialment en l’obertura de l’ull interior i en l’experiència visionària, descobridora de mons insòlits, siguin els celestials i arcangèlics, o els onírics i inconscients, i també en la compartida valoració (tant en la mística com en el surrealisme) de les imatges negatives.

Victoria Cirlot és catedràtica de Filologia Romànica de la Universitat Pompeu Fabra.

Conferència en castellà.

19.00 h Pausa

19.15 h Jessica Jaques, Androula Michael i Emmanuel Guigon, directors del Doctorat Picasso. Picasso i el surrealisme. Taula rodona.

Taula rodona en castellà i francès. Servei de traducció simultània.

Organitza: