Durant els anys 2000 i 2010 a Barcelona s’hi van poder veure milers d’adhesius, dibuixos d’artistes
urbans fets en paper petit, enganxats com “dazibaos ” per tot arreu, als carrers, al transport públic,
als senyals de trànsit, als troncs dels arbres, a les parets, a les voreres…Encara hi són però molt menys
nombrosos a causa de les fortes multes.

Durant deu anys, vaig anar-ne reunint dia a dia una col·lecció de diversos centenars, d’entre els més
bonics, commovedors o més divertits, amb la idea preliminar d’arxivar-los. Molt ràpid, vaig decidir
incorporar-los a la meva feina, com a matèria primera. Per tant, els he modificat, retocat, combinat,
acolorit i integrat en les meves pintures, escultures o els meus “kanapoutz” de fusta i metalls trobats a
l’espai urbà de Barcelona, associats a plànols de ciutats, fotografies aèries, dibuixos esquinçats com a
models d’arquitectures imaginàries instal·lades en una cartografia poètica de la ciutat humana.

Néta d’una àvia republicana espanyola exiliada a França, vaig emprendre el camí contrari i em vaig
instal·lar a Barcelona l’any 1990. De seguida em vaig enganxar a aquesta ciutat dinàmica, composta i
en constant evolució on vaig estudiar escenografia a l’Institut del Teatre i on vaig fer d’escultura ,
pintora, escenògrafa i professora d’arts plastiques al LFB, tot alhora. M’agrada la barreja de gèneres,
tècniques i materials (ferro, bronze, fusta, paper, dibuixos, serigrafies, collages, etc.) tots vinculats a la
ciutat de Barcelona, on es barregen estils arquitectònics i gent d’arreu del món.