Pròleg de la filòsofa, investigadora, escriptora i l’ex Diputada en l’Assemblea de Madrid, Clara Serra.

Després de la revolta del #MeToo, on s’inaugura una nova era, on s’ha alliberat la paraula de les dones contra la instrumentalització dels seus cossos al servei del gaudi de l’altre, on es fa ferm un “Nosaltres” i és enfront del testimoniatge en massa d’abusos i violències exercides sobre les dones al llarg de la història, que el consentiment pot ser nomenat.

“Com si haguessin existit diversos temps lògics: un primer temps, el del col·lectiu, el del ‘no’, el del ‘nosaltres’ també, amb la seva força i el seu poder, després un segon temps que seria el del ‘jo’, la singularitat del trauma, el desxiframent de fora mida dels efectes d’una mala trobada sexual i l’ambigüitat del consentiment. Sense vergonya”

En un context actual, on la subjectivitat guanya terreny, on el “jo” passa a protagonitzar les narratives de ficció, on ja no hi ha vergonya a mostrar el trauma d’abús, lluny de ser pres com un concepte general i universal, Leguil proposa aprofundir sobre l’ambigüitat i els enigmes del consentiment.

Un consentiment traït, el no poder fer marxa enrere quan prèviament es va dir que sí, el gaudi absolut sense tenir en compte la presència ni el desig de l’altre, Pot existir l’abús malgrat haver consentit, malgrat haver sentit desig? Sobre la base de diversos testimoniatges reals, de dones que han pogut escriure des del seu trauma, a la frontera entre el cedir i el consentir, l’autora analitza els intersticis entre el forçament i el consentiment. Una anàlisi que es desplega des de les lectures de Freud i Lacan, però també des de la mitologia i els relats d’escriptors com Albert Camus, Virginia Woolf i Georges Orwell, o fins i tot de cineastes com David Lynch o Jean-Luc Godard. És el desig el que està involucrat en el consentiment, tant en l’amorós, personal i professional. El desig de l’altre és sempre un enigma, però també ho és el consentiment que no té a veure amb el saber ni el coneixement, i que sí que combrega amb la pulsió i el gaudi, amb una trobada amb l’atzar, el risc i la confiança. “Només l’amor permet que el gaudi condescendeixi al desig” diu Lacan. A través de l’amor i la relació és possible que el gaudi es transformi en desitjo, deixant espai al consentiment i no sols en cedir.

Clotilde Leguil és psicoanalista i filòsofa. És professora en el departament de psicoanàlisi de la Universitat de París 8 Saint-Denis i membre de la École de la Causi freudienne. És autora de diversos ensa- yos, entre ells L’Être et le Genre, homme/femme après Lacan (2015) y «Je», une traversée des identités (2018).

Enric Berenguer

Llicenciat en Psicologia Clínica. Membre de l’Associació Mundial de Psicoanàlisi, Analista Membre de l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi (ELP). És director de la col·lecció La paraula extrema en NED edicions. Ha publicat articles en Freudiana, Colofón, La Cause Freudienne, Opçao Lacaniana, Quimera, El País i La Vanguardia. Entre les seves traduccions destaquen els llibres IV, V, VIII i X del seminari de Jacques Lacan. És autor de diversos llibres i articles, entre els quals: Psicoanàlisi: ensenyaments, orientacions, debats, La significació del fal·lus i Com es construeix un cas? (NED edicions) i ha participat en Seminaris de Sade en el CCCB i en la taula d’experts de l’obra de Cosí Levi en El Born Centre de Cultura i Memòria.

Clara Serra

Clara Serra és investigadora en ADHUC- Centri de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat de la Universitat de Barcelona. La seva recerca, en l’àmbit de la filosofia i la teoria feminista, se centra en els discursos i les polítiques contemporànies sobre sexualitat i, més concretament, en el desig i la noció de consentiment. Ha escrit llibres com a “Lleones i guineus. Estratègies polítiques feministes” (Cataracta, 2018) i ha coordinat publicacions col·lectives com a “Aliances Rebels. Un feminisme més enllà de la identitat” (Bellaterra, 2020). És col·laboradora en diversos mitjans d’opinió i escriu periòdicament en El País, on ha escrit sobre el consentiment sexual i les doctrines jurídiques actuals diversos textos publicats com a sèrie sota la rúbrica de “La polisèmia del desig” i prepara un llibre amb l’editorial Anagrama de pròxima publicació sobre el consentiment afirmatiu i els debats feministes implicats en relació amb aquesta doctrina jurídica.