La família d’aquesta novel·la –els Popper, jueus francesos no practicants d’origen hongarès– és força disfuncional, com moltes altres famílies. Els tres fills –en Serge, la Nana i en Jean, el narrador– es mantenen units malgrat no poques diferències i tensions. La vida no els ha tractat especialment bé, i mentre que la Nana té una sòlida relació de parella, els altres dos tenen una vida sentimental millorable.

Dos moments emmarquen la narració: el traspàs de la mare i una visita al camp d’extermini d’Auschwitz, lloc de pelegrinatge com a espai de memòria, però també una mena de parc d’atraccions pel qual es passegen turistes fent-se selfies. I és que Serge és, entre altres coses, una crònica càustica dels absurds del segle XXI. L’autora hi desplega una capacitat única per disseccionar els comportaments humans, uns diàlegs punxants i un humor negríssim, però també l’empatia cap a uns personatges imperfectes i paradoxals. Aquesta tragicomèdia que indaga en la família i en els estralls de l’ineludible pas del temps és una nova mostra de l’immens talent d’una escriptora imprescindible. Yasmina Reza llança dards carregats d’ironia i de sarcasme, però alhora aconsegueix commoure’ns amb uns personatges dolorosament i còmicament humans.

Yasmina Reza va néixer a París. El seu pare, nascut a Moscou, descendent d’una família jueva expulsada d’Espanya per la Inquisició i refugiada a l’Uzbekistan, i la seva mare, violinista d’una família de jueus hongaresos, es van conèixer a París. Ha rebut els premis més prestigiosos per les seves obres teatrals (com el Molière, el Laurence Olivier i el Tony), entre les quals destaca Art. De la seva obra narrativa, a Anagrama-Empúries es van publicar Una desolació, En el trineu de Schopenhauer i L’alba el capvespre o la nit. Ja a Llibres Anagrama, Feliços els feliços: «Acció i pensament, nervi i sentit de l’humor, és breu, però et deixa veure un món molt ampli, gairebé inabastable… Reza és lúcida, divertida i cruel, però sobretot és una humanista» (Carlos Zanón, El País), i Babilònia: «A mig camí entre una trama dels Coen i el millor llibret de Woody Allen, ens regala un “polar” divertit, tendre, profund i patètic sobre la vida de la majoria dels mortals» (Ángeles López, La Razón).